Sunday 14 de October de 2007

La gelosia i el seu per què.

Quan volem entendre la gelosia cal que tinguem en compte que formen part indivisible de la vida. Malgrat la negativa de la nostra cultura a acceptar els sentiments negatius en general, ens du a considerar que la gelosia és una equivocació. Però poques són les persones que veuen en la gelosia la màscara que realment és.

Què ha de tenir una altra persona per a que sentim gelosia d’ella? Més atractiu, més confiança en si mateixa, més habilitat? Més prestigi, estatus o diners? En realitat, el que produeix la gelosia és immaterial; el fet és que la gelosia es produeix quan ens sentim en desavantatge. La gelosia és una emoció que emmascara la convicció de que som desafortunats. És l’angoixa que crida: “Em sento amenaçada, enganyada, insegura o exclosa”. També pot significar “No vull compartirte per por de que no tornis amb mi”, i àdhuc “No m’agrado a mi mateixa”.

Intens i generalitzat o suau i parcial, el sentiment de la gelosia significa que un se sent per sota del que li resulta còmode. El fet que la desavantatge sigui real o imaginària no importa. La gelosia és sempre real per la persona que la sent. La persona que se suposa inepte i poc valuosa se sent dominada per la gelosia la major part del temps. Sense fe en sí mateixa, se sent defraudada a cada instant. Ha d’arrabassar el que pugui, i busca oportunitats per disminuir als altres. No pot donar-se el luxe de compartir el temps i la atenció de la seva parella (o pares o mestres).

I és que per aquella persona que se sent segura en el més alt dels terrenys de la vida que li interessen, la gelosia no existeix. Tota persona es porta millor amb els altres (parella, germans, pares, amistats…) quan s’agrada i està en pau amb sí mateixa.

Les persones que s’autorrespecten són geloses menys sovint. Podran experimentar brots de gelosia, però les seves experiències positives i la fe en sí mateixos fan que aquests brots durin poc.

Xavier Oñate Pujol
Psicòleg a Granollers i Barcelona
www.xavieronate.com

Basat en el llibre “El niño feliz” de D. Corkille, de l’ed.gedisa

Respuestas

Jo tinc gelos de la feina del meu company perque li apasiona, sento una espècie de enveja i sentiments negatius cap a ell. Per això em sento culpable i dolenta.

Benvolguda Maribel,

Quan estem contents i feliços amb la feina que fem, ens podem alegrar de que els altres també estiguin contents i feliços amb la seva.

És fonamental que ens sentim dignes i satisfets amb la nostra feina. D’aquesta manera la nostra alegria es converteix en alegria cap als altres.

De poc et serveix sentir-te culpable i dolenta. El problema no és pas que sentis enveja i negativitat, sino que tu no et sentis feliç i apasionada amb la feina que fas. I és això últim el que pots canviar. Lo altre caurà pel seu propi pes.

Salutacions

Xavier Oñate Pujol
Psicologia Granollers Barcelona

A ver si es de ayuda:

Cuenta la leyenda que un agricultor se encontró una lámpara mágica:
“Te voy a conceder un deseo, pero con una condición: a tu vecino le daré el doble”, le dijo el genio.
“Pues quiero perder un ojo”, contestó el payés al genio.

Bones!
El meu cas se’n podria dir gelosia irracional… però a vegades fins i tot tinc malsons a la nit. Creus que hauria de visitar algun professional? Quan li comento al meu company (ho faig de manera adequada) m’intenta ajudar i llavors em sento culpable, però quan alguna altra cosa passa, em torna a sortir la vena gelosa. Gràcies per endavant.

Comentarios

Comentario: