Trastorns de l’Alimentació
S’hi inclouen l’Anorèxia Nerviosa, la Bulímia Nerviosa i el Trastorn de Sobreingesta Compulsiva.
Les característiques que defineixen l’anorèxia són el rebuig a mantenir un pes corporal mínim, una por intensa a guanyar pes, una alteració significativa de la percepció de la forma o les mides corporals i l’aparició d’amenorrea en dones que ja han passat la menarquia.
Les principals característiques de la bulímia consisteixen en la presència d’afartaments i mètodes compensatoris inapropiats per evitar el guany de pes, com vòmits, ús de laxants, desdejuni i exercici excesiu. Com l’anorèxia, les persones que pateixen bulímia presenten insatisfacció amb la seva imatge corporal.
Els trastorns alimentaris (principalment l’Anorexia i la Bulímia) són complexos d’abordar, ja que hi ha implicats molts factors que el provoquen i el mantenen: pressió social i cultural, baixa autoestima, perfeccionisme, relacions problemàtiques dintre del sistema familiar, hàbits alimentaris cronificats, creences errònies… Tot això fa que el tractament es realitzi no només implicant el/la pacient sinó també el seu entorn familiar més immediat.
En el cas de l’anorèxia, els objectius principals en el tractament terapèutic són la restauració del pes i millora de la condició física, l’eliminació dels hàbits alimentaris inadequats i la instauració d’un patró normalitzat, la modificació respecte a les creencies disfuncionals sobre el menjar, el pes i la imatge corporal, l’eliminació de la simptomatologia associada al trastorn i la millora de les relacions familiars i socials.
Pel que fa a la bulímia, el tractament es dirigirà cap a la desaparició dels afartaments i les conductes purgatives, el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació normalitzades, la modificació de les actituts i idees disfuncionals respecte al pes i la imatge corporal i la desaparició de la simptomatologia associada (principalment ansietat i depressió).
El Trastorn de la Sobreingesta Compulsiva encara no és recollit pels sistemes de classificació oficials, però alguns dels autors més influents porten temps parlant-ne. Es caracteritza per episodis repetitius d’afartaments durant un període determinat de temps, els quals són reconeguts per la persona com patrons alimenticis anormals i que li generen un sentiment de falta d’autocontrol. Poden presentar un sobrepès de moderat a greu, però no fan dietes severes ni usen procediments dràstics per perdre pes perquè no tenen una por exagerada a engreixar-se.
Els tipus de Teràpia aplicades són la Familiar Sistèmica, per detectar les implicacions familiars que afavoreixen el trastorn, i la Cognitivo-conductual, per modificar els hàbits alimentaris, l’autoimatge i la influència dels patrons socials que sotmeten al pacient. També fem ús de les essències florals de Bach.
Articles relacionats
Las personas con obesidad también tienen que ser tratadas psicológicamente para superar el trastorno alimenticio