BLOG – Xavier Oñate

Psicologia de la meditació. La psique de tornada a casa.


La meditacio mindfulnessPsicologia sembla estar tornant la seva mirada cap a tècniques com la meditació o el mindfulness, que recuperen la importància de l’atenció i la consciència, i se centren en el moment present. Si bé és cert que les tècniques meditatives no són desconegudes, almenys en la teoria, per a una gran part de la població, la realitat mostra que la imatge que es té de les mateixes es distancia de la realitat científica que les sustenta.

Infocop, la revista del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs, fent-se ressò d’aquest moviment, vinculat a les teràpies psicològiques de tercera generació, ha volgut conèixer el punt de vista de diferents psicòlegs la trajectòria professional s’hagi lligada, d’una o altra manera , a les tècniques meditatives i les teràpies de tercera generació.

De tant en tant convé recordar que els senyals d’identitat de la Psicologia es nodreixen de dues paraules gregues, psiqué i logos. Per entendre els nexes entre Psicologia i Meditació ambdues paraules són rellevants.

En grec clàssic psiqué significava respiració, buf, alè i la paraula afí en xinès és qi, chi. És una cosa més que mera coincidència que les dues paraules es pronuncien de forma semblant en ambdues llengües: psi, chi. En la seva evolució «psiqué» i «chi» han vingut a significar energia vital, flux, esperit, força. Subjau un canvi de perspectiva. En posar l’èmfasi en l’energia se subratlla que la realitat bàsica no és material enfront dels qui en Psicologia (en Medicina, en altres ciències, en altres disciplines) insisteixen que la realitat bàsica és material. La paraula qi, txi, està obrint-se camí en la llengua espanyola contemporània a través de la denominació d’activitats com tai-txi, txi-kung, qigong. El que s’escrigui qi o txi és una seqüela d’utilitzar el sistema Pinyin o Wade-Giles en la transcripció dels logogramas xinesos als caràcters llatins. Prana és la paraula afí en sànscrit i el seu ús és central en la pràctica del ioga a través de determinats exercicis de respiració profunda denominats Pranayama.

El paper que es dóna a la noció de «psiqué» (a la Psicologia occidental) «qi», «ki», «prana» (a la Psicologia oriental) no és intranscendent. La conseqüència directa és donar entrada (o passar per alt) la consciència i els estats de consciència en l’activitat psicològica a través de la docència, de la recerca, de l’exercici professional. Hi ha èpoques i enfocaments en què la consciència ha estat present o ha estat absent. En la parla quotidiana esmentar la consciència és al · ludir a la Psicologia com a disciplina especialitzada en l’estudi científic de la condició humana. «La consciència és la nostra visió del món en primera persona» assenyala Susan Blackmore, ex-professora de Psicologia, en el seu llibre «Consciousness: an introduction», publicat l’any 2003.

Aquesta és la tradició que recuperen els que introdueixen la meditació com una pràctica que els professionals de la Psicologia han de conèixer per assumir-la com pertinent o impertinent en la seva pròpia higiene mental i emocional, en les pautes d’actuació que mantenen amb els seus clients, amb els seus pacients.

Article complert a infocop

Comparte:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *